Cada Nit de Nadal, quan el silenci inunda les esglésies de Mallorca, una veu solitària i una espasa alçada anuncien el Judici Final. El Cant de la Sibil·la és molt més que un cant litúrgic; és un dels tresors culturals més antics d’Europa que ha sobreviscut intacte a la nostra illa des de l’edat mitjana.
Aquest drama litúrgic, que anuncia el naixement de Déu i el judici final, fou una tradició popular a les catedrals del sud d’Europa. La seva arribada a l’illa es remunta a la Conquesta de Mallorca el 1229, de la mà del Regne d’Aragó.
La primera menció escrita d’aquesta joia medieval es conserva a la Consueta de Tempore de la Catedral de Mallorca, redactada en llatí entre els anys 1360 i 1363. És el testimoni d’una fe i una cultura que han definit la identitat mallorquina durant segles.
A partir del segle XV, el cant començà a interpretar-se durant les Matines de Nadal. Originalment interpretat per un infant vestit de donzella que porta una espasa, la tradició evolucionà del llatí al mallorquí antic.
Al segle XVI, gràcies a figures com monsenyor Joan Font, el text es consolidà totalment en la nostra llengua pròpia, formant part essencial de la Consueta de la Sagristia. Avui dia, aquesta representació continua emocionant locals i visitants per la seva solemnitat i bellesa atemporal.
El Cant de la Sibil·la s’interpreta la nit del 24 de desembre a pràcticament totes les esglésies dels municipis de l’illa durant la Missa del Gall.
Tot i que la versió de la Catedral de Mallorca (la Seu) i el Santuari de Lluc són les més multitudinàries, viure’l a les petites parròquies de pobles com Pollença, Sineu o Valldemossa ofereix una atmosfera de recolliment única.