El subsol de l’illa guarda una riquesa geològica inigualable. Un món format gota a gota durant mil·lennis, on les estalactites i estalagmites adquireixen formes capritxoses. De les més de dues-centes coves a Mallorca catalogades, només cinc són visitables, i constitueixen un dels grans atractius i tresors de la Mediterrània.
Va ser al segle XV quan sant Vicenç Ferrer advertia als mallorquins que l’illa era buida per dins. Avui sabem que hi ha catalogades centenars de cavitats naturals. L’última descoberta és la cova de la Gleda, a Manacor, que amb gairebé 11.000 m és la cova sumergida més gran de les conegudes fins ara al continent europeu.
Les més famoses són les coves del Drach, a Porto Cristo, que allotgen un dels llacs subterranis més grans del món. La referència més antiga de les coves del Drach data de 1338 en un missatge del governador de l’illa. El 1878 varen saltar a l’escena internacional quan dos viatgers varen estar perduts a l’interior durant trenta hores.
Anys després, el 1896, es va descobrir el gran llac Martel. Les coves varen ser il·luminades magistralment per Carles Buïgas, «el mag de la llum». El recorregut té una longitud aproximada de 1.200 m i és una explosió d’estalactites i estalagmites amb figures com la Venus de Milo o la Pagoda Índia. Al llac Martel se celebra un concert de música clàssica que el visitant presencia abans de gaudir d’un fascinant passeig en barca.
Per la seva banda, les coves de Gènova, situades molt a prop del centre, tenen una peculiaritat que les distingeix de la resta. Aquestes coves de Gènova, a Palma, destaquen per unes formacions anomenades «coraloires» que es formen per agrupacions de magnesi produïdes fa al voltant de quatre milions d’anys. Varen ser descobertes el 1906 en construir-se una gran cisterna a la propietat i, anys després, varen pertànyer a la vídua de Rodolfo Valentino, Natacha Rambova, que va ser la primera a condicionar-les.
També a Porto Cristo es troben les coves dels Hams, anomenades així per unes formacions arborescents semblants als hams de pescar. Les coves dels Hams varen ser descobertes per l’espeleòleg Pere Caldentey el 1905. Les seves sales tenen referències fantàstiques com el «Cementeri de les fades» o literàries com «El paradís perdut de Milton». El lloc més profund, amb 30 m, és el «Mar de Venècia», on també se celebra un concert de música clàssica en una barca il·luminada.
Les coves d’Artà són una de les cavitats més altes d’Europa amb estalactites de prodigioses formes que pengen d’una volta. La més espectacular és la «Reina de les columnes», que arriba als 22 m d’alçària. En el seu recorregut hi ha «L’infern», amb un espectacle de llum i so, «El purgatori» i la sala de banderes, on el guia colpeja tres columnes que ofereixen tons diferents. També hi trobam pedres compostes de carboni que semblen autèntics diamants.
Admirables per la seva exuberant ornamentació d’estalactites i estalagmites que es distingeixen per la seva delgadesa i blancor. Són de gran interès científic, ja que allotgen una peculiar fauna cavernícola endèmica i restes paleontològiques de *Myotragus balearicus*, un animal extingit fa uns 5.000 anys que les últimes anàlisis genètiques emparenten amb les ovelles.